Discurs recollida de Premi al reconeixement UEA

Benvolgudes autoritats, companys i amics tots. 

És una satisfacció estar aquí per recollir un reconeixement a la feina del nostre periòdic. Ser periodista és una feina meravellosa. Expliquem el què passa i intentem esbrinar el perquè. Compartim informació i integrem LA VEU de tothom.

De petiteta llegia els contes d’en Tintín.

Quines aventures aquelles, oi?

Ara de gran les aventures són diferents, però també perilloses…

Algun amic que s’enfada perquè hem publicat el que no volia. Algú que retira la publicitat perquè s’ha enfadat perquè no li hem  publicat la seva nota de premsa tal com l’havia redactat… en fi, les coses del dia a dia.

Molta gent parla avui d’independència. Però no és només una paraula. És una actitud. I s’ha de defensar cada dia, amb dignitat, professionalitat i valentia.

Gràcies a tots per ajudar-nos a fer aquesta feina.

Sense el recolzament social no la podríem fer.

Per això aquest reconeixement no només és per la nostra empresa, sinó que també ho és de la gent de tota la comarca que amb el seu batec fa interessant conèixer el què hi passa.

Espero que aquest guardó ens ajudi a continuar fent periodisme amb la mateixa il·lusió de sempre.

Moltes gràcies de nou.

Especial Sopar Empresarial UEA 2017

Se buscan buenas personas

Todos somos personas y hay que respetar las diferencias. Todo el mundo puede vivir la vida como le parezca oportuno. Pero la sociedad busca aquellas que contribuyan a mejorarla. Personas que contribuyan. Que hagan aportaciones y no sólo que vivan a remolque. Y para ser como estas personas, hay que formarse continuamente. Hay muchas oportunidades para hacerlo. La vida enseña. Pero también hay ayudas para formarse. Una multitud de cursos permiten hacerlo de manera asequible. Es más importante ser constante y hallar el tiempo, que el dinero para acceder al saber. Y cuando digo esto no hablo de obtener títulos universitarios, másters o calificaciones aristocráticas, sino simplemente conocimientos. Youtube da clases de pronunciación inglesa a coste cero y permite la práctica presencial que hasta no hace mucho sólo se podía llevar a cabo viajando.

se buscan buenas personasPero hoy debemos considerar un nuevo parámetro. Hemos pasado de la vieja premisa de estudiar para “encontrar” empleo, a “crear” nuestro propio empleo. La tecnología seguirá automatizando oficios y “tomará” empleo a mucha gente. Pero también se crearán de nuevos que implicarán otras formas de trabajo y sobre todo, requerirán competencias y habilidades diferentes. Muchas que aún no se imparten en las escuelas y que no valoramos suficientemente. Habrá que trabajar más la flexibilidad cognitiva e inteligencia emocional. El deseo de aprender. La comunicación asertiva, el teletrabajo, el pensamiento creativo, divergente y lógico, la diversidad, la colaboración, la resiliencia, el servicio, la conciencia del entorno … El mundo que se acerca sigue poniendo retos como siempre ha hecho.

Debemos entender que cada época ha llevado su revolución. Una fase disruptiva. Del caballo al carro. De la manufactura a la robotización. Del mundo cerrado a la aldea global … Cambios radicales pero también con infinidad de nuevas oportunidades y nuevos perfiles sociales. Muchas de las ocupaciones de hoy, quizás mañana ya no existirán. Y habrá que encontrar nuevas formas de construir ese futuro.

se buscan buenas personasNo hace falta inteligencia y conocimientos. Son las actitudes las que marcan la diferencia. Las habilidades sociales para integrarse en un mundo en constante movimiento. Saber estar. Empático. Sacrificado. Simpático. Recordar que demasiada información lleva a menudo a la poca comunicación. A pensar que lo tenemos todo en nuestro castillo. Pero en estas burbujas se vive una vida aislada. Un mundo pequeño. Respetable, pero cerrado.

Si se quiere volar en un mundo de libertades se debe aprender de la universidad de la vida. Del conocimiento permanente. Aquel que nace de la actitud curiosa que hace preguntar el porqué de casi todo. Que nos mantiene con la mente del niño y guarda la experiencia de los abuelos. Y así nos vamos desarrollando.

Porque somos irrepetibles y diferentes, pero sólo con una actitud positiva contribuiremos a que la sociedad sea cada día mejor.

Pia Prat Jorba

Es busquen bones persones

Tots som persones i cal respectar les diferències. Tothom pot viure la vida com li sembli oportú. Però la societat cerca aquells que contribueixin a millorar-la. Gent que contribueixi. Que hi faci aportacions i no només que visqui a remolc. I per ser d’aquestes persones, cal formar-se contínuament. Hi ha moltes oportunitats per fer-ho. La vida ensenya. Però també hi ha ajudes per formar-se. Una munió de cursos permeten fer-ho de manera assequible. És més important ser constant i trobar el temps, que els diners per accedir al saber. I quan dic això no parlo d’obtenir títols universitaris, màsters o qualificacions aristocràtiques, sinó simplement coneixements. Youtube dóna classes de pronunciació anglesa a cost zero i permet la pràctica presencial que fins no fa tant només es podia fer viatjant.

Però avui hem de considerar un nou paràmetre. Hem passat de la vella premissa d’estudiar per “trobar” ocupació a “crear” la nostra  pròpia ocupació. La tecnologia seguirà automatitzant oficis i “prendrà” ocupació a molta gent. Però també se’n crearan de nous que implicaran  altres formes de treball i sobretot requeriran competències i habilitats diferents. Moltes que encara no s’imparteixen a les escoles i que no valorem prou. Caldrà treballar més la flexibilitat cognitiva i intel·ligència emocional. El desig d’aprendre. La comunicació assertiva, el teletreball, el pensament creatiu, divergent i lògic, la diversitat, la col·laboració, la resiliència, el servei, la consciència de l’entorn… El món que s’acosta segueix posant reptes com sempre ha fet.es busquen bones persones

Hem d’entendre que cada època ha portat la seva revolució. Una fase disruptiva. Del cavall al carro. De la manufactura a la robotització. Del món tancat al llogaret global … Canvis radicals però també amb infinitat de noves oportunitats i nous perfils socials. Moltes de les ocupacions d’avui, potser demà ja no existiran. I caldrà trobar noves formes de construir aquest futur.

No només cal intel·ligència i coneixements. Són les actituds les que fan la diferència. Les habilitats socials per integrar-se en un món en constant moviment. Saber estar. Empàtic. Sacrificat. Simpàtic. Recordar que massa informació porta sovint a la  poca comunicació. A pensar que ho tenim tot en el nostre castell. Però en aquestes bombolles es viu una vida isolada. Un món petit. Respectable, però tancat.

es busquen bones personesSi es vol volar en un món de llibertats s’ha d’aprendre de la universitat de la vida. Del coneixement permanent. Aquell que neix de l’actitud encuriosida que fa preguntar el per què de quasi tot. Que ens manté amb la ment de l’infant i guarda l’experiència dels avis. I així ens anem fent.

Perquè som irrepetibles i diferents, però només amb una actitud positiva contribuirem a que la societat sigui cada dia millor.

Pia Prat Jorba

No estropeemos la juventud

A menudo tengo contacto con jóvenes que están estudiando en la Universidad o Escuelas Superiores de Enseñanza. Vienen para poder trabajar en el periódico, ya sea por exigencias de la carrera (porque necesitan computar horas de prácticas y poder hacer los créditos que les requiere la asignatura) o por voluntad propia (querer hacerse un CV en el mundo laboral).

Por este motivo tenemos convenios con centros educativos y colaboramos en formar y ayudar a futuros periodistas y diseñadores gráficos. Esta actividad formativa es buena para ambas partes. Para la empresa es la oportunidad para valorar personas con inquietudes y actualizar los hábitos siempre en mutación de la gente joven. Y para los estudiantes porque tienen la oportunidad de continuar formándose y aplicar lo que han aprendido en las aulas. No estropeemos la juventud

Hoy en día no es fácil tener un empleo. Se requiere experiencia y sin empezar a trabajar no se tendría nunca. Hay que romper este círculo. De esta manera, nuestro periódico, además de informar, se siente parte de la sociedad y por tanto tiene que ayudar a mejorarla. El nuestro no es un medio que pueda mantener una gran estructura pero en los 35 años de nuestra presencia comarcal, tenemos el orgullo de decir que nunca se ha dejado de hacer esta tarea formativa. Por nuestra redacción han pasado profesionales que más tarde han triunfado en grandes medios nacionales y también en ayuntamientos, consejos comarcales, gabinetes de comunicación y otras instituciones…

 No estropeemos la juventudNadie nace enseñado. Hay que ponerse en el lugar del que comienza, que tiene miedo de equivocarse y la aprehensión de hacer cosas por primera vez. Que seguramente es el más joven del equipo y comparte trabajos con personas de larga experiencia. Pero esto no es una desventaja, sino una oportunidad que nace de la ilusión que se pone, la curiosidad por explorar nuevos horizontes y las ganas de contribuir a hacer un buen producto. Muchas veces son estos jóvenes que aportan nuevas ideas, llenas de vitalidad.

Pero esta colaboración nunca debe convertirse en una forma de explotación para tener “trabajadores mal pagados”. Las empresas que brindan la oportunidad de que la gente joven acceda a un puesto de trabajo en prácticas deben cuidarlos y valorarlos. También enseñarles cómo se aplican los conocimientos teóricos que han recibido. Y deben tener la oportunidad de aplicar y desarrollar lo que saben.

Es importantísimo que las empresas no estropeen los “aprendices” haciéndoles falsas promesas. Ofrecer los trabajos que nadie quiere hacer. Obligarles a horarios abusivos. O no reconocer lo que hacen. Hay demasiados desaprensivo que se aprovecha de la situación. Y se deben de erradicar estos malos comportamientos. Cada uno tiene su responsabilidad. Los jóvenes que llegan son “aire fresco” y el futuro de la profesión. No se deben menospreciar y merecen respeto.

Los mejores de los que hoy comienzan, serán mañana los maestros de la profesión…

Pia Prat Jorba

No espatllem la joventut

Tot sovint tinc contacte amb jovent que està estudiant a la Universitat o Escoles Superiors d’Ensenyament. Venen per poder treballar al periòdic, ja sigui per exigències de la carrera (perquè necessiten computar hores de pràctiques i poder fer els crèdits que els requereix l’assignatura) o per voluntat pròpia (voler fer-se un CV en el món laboral).

Per aquest motiu tenim convenis amb centres educatius i col·laborem en formar i ajudar futurs periodistes i dissenyadors gràfics. Aquesta activitat formativa és bona per ambdues parts. Per a l’empresa és l’oportunitat per valorar persones amb inquietuds i actualitzar els hàbits sempre en mutació de la gent jove. I pels estudiants  perquè tenen l’oportunitat de continuar formant-se i aplicar el que han aprés a les aules.no espatllem la joventut

Avui dia no és fàcil poder treballar. Es demana experiència i sense començar a treballar no se’n tindria mai. S’ha de trencar aquest cercle. Així, el nostre periòdic, a més d’informar, se sent part de la societat i per tant ha d’ajudar a millorar-la. El nostre no és un mitjà que pugui mantenir una gran estructura però en els 35 anys de la nostra presència comarcal, tenim l’orgull de dir que mai s’ha deixat de fer aquesta tasca formativa. Per la nostra redacció han passat professionals que més tard han triomfat en grans mitjans nacionals i també en ajuntaments, consells comarcals, gabinets de comunicació i altres institucions…

no espatllem la joventutNingú neix ensenyat. Cal posar-se en el lloc del que comença, que té por d’equivocar-se i l’aprensió de fer coses per primera vegada. Que segurament és el més jove de l’equip i comparteix feines amb persones de llarga experiència. Però això no és un desavantatge, sinó una oportunitat que neix de la  il·lusió que s’hi posa, la curiositat per explorar nous horitzons i les ganes de contribuir a fer un bon producte. Moltes vegades són aquests joves qui aporten noves idees, plenes de vitalitat.

Però aquesta col·laboració mai no s’ha de convertir en una forma d’explotació per tenir “treballadors mal pagats”. Les empreses que  brinden l’oportunitat de que la gent jove accedeixi  a un lloc de treball en pràctiques han de cuidar-los i valorar–los. També ensenyar-los com s’apliquen els coneixements teòrics que han rebut. I han de tenir l’oportunitat d’aplicar i desenvolupar allò que saben.

És importantíssim que les empreses no espatllin els “aprenents” fent-los falses promeses. Fer-los fer els treballs que cap altra vol fer. Obligar-los a horaris abusius. O no reconèixer el que fan. Hi ha massa desaprensiu que s’aprofita de la situació. I s’han d’eradicar aquestes mals comportaments. Cadascú té la seva responsabilitat. Els joves que arriben són “aire fresc” i el futur de la professió. No s’han de menystenir i mereixen respecte.

Els millors dels que avui comencen, seran demà els mestres de la professió…

Pia Prat Jorba